El perfume és un dels productes de bellesa més desitjats i codiciats. Un luxe que tots volem gaudir i una atracció de la qual no podem desfer-nos. No és per menys, la seva fragància pot transportar-te als records més feliços de la teva infantesa, desenterrar memòries amagades entre la nostàlgia i, fins i tot, formar la viva imatge d’un ésser estimat en la nostra ment, tan real com si el tinguessis davant.
Les olors fan un viatge intens des de les notes que conformen cada fragància a través del nostre cos i arriben directament al cor del nostre cervell: l’hipotàlem, el lloc on habiten la memòria i els records, la part de la nostra ment on es troben els nostres desitjos més profunds i les passions més irracionals.
Per això, cada vegada que camines pel carrer i algú passa al teu costat amb un perfum familiar, els teus sentits es desperten i evoquen impressions que venen del més profund de la teva memòria. La dolça calor d’un record agradable produeix una sensació de profund benestar. De vegades una olor ens sorprèn perquè, de manera imprevista, desperta emocions que creiem oblidades.
I aquest truc fonamental dels perfums el podem utilitzar també al nostre favor. Tria el perfum que millor quedi amb l’olor natural del teu cos. Deixa empremta en tots aquells que estiguin a prop teu. Sense gairebé adonar-te’n, tu seràs el record que es despertarà en la ment d’una altra persona cada vegada que es trobi amb la teva carismàtica fragància.
El perfum i la personalitat
Per això, cada matí, decideixo amb calma quin serà l’olor que m’acompanyarà durant el dia. Res més llevar-me del llit penso quin serà el meu aspecte d’avui, com em presentaré al món. Trio la roba i les sabates, selecciono els accessoris més adequats per a un conjunt senzill, gens carregat, però sofisticat, que mostri als altres què sóc, qui sóc jo.
Mai oblido, abans de sortir de casa, el perfum: Quin portaré amb mi avui?, a quina memòria deixaré avui una empremta?
El perfum que trio és el que sóc, la meva carta de presentació i la despedida més dolça. Una estela que queda darrere meu, que em fa inoblidable, irrepetible. Una sensació que perdura més enllà de l’espai, en qualsevol moment del temps, en el més profund del teu cor. Un record que pot aparèixer quan menys t’ho esperes, en girar qualsevol cantonada.
0 comentaris