Els perfums orientals són la família més densa, càlida i seductora de la perfumeria. Si existeix un perfum que es recorda —que deixa empremta, que es queda a la roba i a la memòria de qui t’envolta— probablement és un oriental. Són fragàncies complexes, de llarga durada, perfectes per a la tardor, l’hivern i per a qualsevol nit en què vols deixar empremta.
L’origen dels orientals
La família oriental va néixer a finals del segle XIX i principis del XX, inspirada en les rutes de la seda, les espècies de l’Orient Mitjà i la perfumeria àrab tradicional. L’ús d’oud, encens, ambre i resines era comú en la perfumeria de l’Orient Mitjà des de fa segles —la perfumeria occidental els va adoptar creant composicions que van revolucionar la indústria.
Les notes característiques dels orientals
- Oud (fusta d’agar): la matèria primera més cotitzada de la perfumeria. Fosca, complexa, amb notes animals i fumades. Protagonista absolut en la perfumeria àrab i cada cop més present en l’occidental.
- Ambre: càlid, resinós i envoltant. No és una sola substància sinó una composició de vainilla, labdanum i espècies que juntes creen aquesta sensació de calidesa tan característica.
- Encens (oliban): resinós, sagrat i lleugerament fumat. Aporta profunditat espiritual a qualsevol composició.
- Espècies: canyella, clavell, cardamom, nou moscada. Donen calor i complexitat sense dominar el conjunt.
- Resines: benjuí, mirra, labdanum. Fixen el perfum i aporten una base fosca i misteriosa.
- Almíscar: sensual i íntim. En els orientals sol ser un almíscar fosc i càlid, no l’almíscar net dels frescos.
Subfamílies dels orientals
- Oriental especiat: espècies en primer pla sobre ambre i fusta. Focós i poderós.
- Oriental floral: la combinació de flors (sobretot gessamí o rosa) amb base oriental. Sensual i complex.
- Oriental amaderat: oud, sàndal o vetiver com a columna vertebral. Terrestre, profund i molt durador.
- Gourmand oriental: vainilla i espècies dolces sobre base oriental. Addictiu i envoltant.
Quan i com portar un perfum oriental
Els orientals brillen en els mesos freds i en situacions on vols presència. A l’estiu o en entorns molt tancats poden resultar intensos. A l’hivern, en un sopar, en un esdeveniment o simplement quan vols sentir-te especial, no hi ha res més apropiat. La clau és no passar-se amb la quantitat: una o dues aplicacions al coll i als canells són suficients.
0 comentaris