El sàndal és probablement la matèria primera amaderada més estimada i més utilitzada de tota la perfumeria. La seva cremositat única, la seva calidesa envoltant i la seva capacitat de potenciar qualsevol nota amb la qual es barreja el fan indispensable. I també, en la seva versió natural més valorada, enormement escàs.
Els tipus de sàndal i les seves diferències
- Sàndal de Mysore (Índia): el més valorat del món. Cremós, càlid, amb notes gairebé animàliques i florals. Santalum album. Protegit a l’Índia des dels anys 90, avui la seva exportació està molt restringida. Extraordinàriament car —més de 1.500€ el quilo per a l’oli essencial de qualitat.
- Sàndal australià (Santalum spicatum): més sec i menys cremos que el de Mysore. Es cultiva de forma sostenible a Austràlia occidental. És l’alternativa natural més usada avui a la indústria.
- Sàndal de Nova Caledònia (Santalum austrocaledonicum): de perfil més net i suau. Es produeix de forma sostenible.
- Sàndals sintètics: molècules com Javanol, Polysantol, Ebanol o Santaliff. Cadascuna reprodueix un aspecte del sàndal natural —cap no l’iguala en la seva totalitat, però combinades s’hi pot acostar força.
Per què el sàndal és tan especial en perfumeria
El sàndal té una qualitat única: fixa i potencia les altres notes sense robar-los protagonisme. Actua com a "amplificador" de la composició —fa que el floral floreixi més, que l’oriental sigui més càlid, que el fresc sigui més durador. Per això apareix en el fons de tants perfums d’estils completament diferents.
Sàndal en els grans clàssics
Santal 33 de Le Labo va convertir el sàndal en protagonista absolut i va generar tot un moviment. Tam Dao de Diptyque, Samsara de Guerlain, Timbuktu de L'Artisan Parfumeur. El sàndal només rarament arriba al públic general, però quan ho fa, sol crear addicció.
0 comentaris