Durant anys, només feia servir el protector solar al juny, al juliol i a l'agost. Platja, piscina, dies de molt de sol. La resta de l'any, el pot es quedava al fons de l'armari esperant el seu moment.
Ningú no m'havia dit que ho estava fent malament.
El dia que vaig canviar d'opinió
Va ser en una consulta dermatològica. La dermatòloga em va fer una fotografia amb una càmera de llum UV — d'aquelles que mostren el dany solar que l'ull no veu. El que apareixia a la pantalla no s'assemblava gens al que jo veia cada matí al mirall.
Taques que encara no havien aparegut. Dany acumulat d'anys d'exposició sense protecció. Tot aquell temps pensant que amb l'estiu n'hi havia prou.
No era així.
El que ningú no t'explica sobre la radiació UV
El problema és que hi ha dos tipus de radiació ultraviolada i no es comporten igual.
Els raigs UVB són els que cremen. Els que et deixen la pell vermella a la platja, els que fan mal. Aquests sí que varien segons les estacions — a l'hivern n'hi ha menys.
Però els raigs UVA són una altra història. Hi són presents els 365 dies de l'any, amb núvols o sense. Travessen el vidre de les finestres. Arriben igual al desembre que al juliol. I són els responsables de l'envelliment prematur — fragmenten el col·lagen, provoquen taques i redueixen la fermesa de la pell amb el temps.
El seu dany no fa mal. No es veu al moment. S'acumula en silenci durant anys i, quan apareix, ja no hi ha marxa enrere.
I si passo el dia a casa o a l'oficina?
Aquesta va ser la següent pregunta que em vaig fer.
Si no surto al sol, si treballo a l'interior, si el dia està completament ennuvolat... de debò necessito protector solar?
La resposta que em va donar la dermatòloga va ser senzilla: si tens finestres amb llum natural al teu espai, estàs exposat als raigs UVA. No és el mateix que una tarda a la platja, però és una exposició constant. I si, a més, utilitzes retinol, vitamina C o qualsevol actiu que faci la pell més sensible, el protector solar no és negociable.
El que va canviar en la meva rutina
Des d'aquella revisió, el protector solar és l'últim pas de la meva rutina del matí. Cada dia. També a l'hivern, també quan plou, també quan treballo des de casa.
El que havia de trobar era un protector amb el qual no tingués la sensació d'estar-me aplicant una cosa de més: una textura lleugera, d'absorció ràpida, que no deixés residus blancs ni brillantors. Que simplement s'integrés com un pas més.
365 dies. Sense excuses.
L'estiu no és l'únic moment en què la teva pell necessita protecció. És només el moment en què més ho notem.
La radiació que envelleix no descansa al setembre. I nosaltres tampoc no ho hauríem de fer.