Els perfums verds

13 agost de 2026

Hi ha una família olfactiva que durant anys ha viscut a l'ombra de les florals, les orientals i els gourmands.

No perquè no funcionés. Sinó perquè va trigar a trobar el seu moment.

Aquest moment és ara.

Els perfums verds — fragancies que evoquen natura viva, herba tallada, fulles humides, bosc després de la pluja — estan vivint un dels seus millors moments de la història de la perfumeria. I tenen una explicació molt clara.

Què és un perfum verd

Els perfums verds són fragancies que incorporen notes que evoquen vegetació — no flors, sinó la part verda de les plantes. Fulles, tiges, herba, molsa, falguera, te verd, fulla de tomàquet, fusta verda.

Són notes que fan olor de natura no domesticada. De camp, de jardí, d'exterior. D'alguna cosa que creix i que té saba i vida pròpia.

Per què ara

Els perfums verds responen a alguna cosa que està passant en la cultura de forma més àmplia.

Hi ha un cansament d'allò artificial, d'allò excessiu. Una recerca d'autenticitat, de natura, de simplicitat — que s'expressa també en com la gent vol fer olor.

Els perfums verds no impressionen a distància. No projecten de forma agressiva. Però en la proximitat — quan algú és a prop — generen una reacció gairebé universal: frescor, calma, alguna cosa que fa olor de real.

En un món saturat d'estímuls, això és cada vegada més valuós.

Les notes protagonistes

No totes les notes verdes funcionen igual ni evoquen el mateix.

Herba tallada

L'olor més universalment verda. Immediata, neta, gairebé tàctil. Evoca jardí, estiu, diumenge al matí.

Fulla de tomàquet

Una de les notes verdes més interessants i més modernes. Lleugerament àcida, molt vegetal, amb un punt que la fa única. Es considera una de les notes més sofisticades de la perfumeria contemporània.

Te verd

Fresc, net, lleugerament herbaci. Amb un punt aquos que el fa especialment agradable a l'estiu. És fàcil de portar, fàcil de combinar, difícil que resulti excessiu.

Petitgrain

Extret de les fulles i branques del taronger, no de la fruita. Fresc, lleugerament amarg, amb un punt cítric que el diferencia de la resta de verds.

Molsa de roure

Terrós, humit. Evoca un bosc més que un jardí. És una nota de fons que dona profunditat i complexitat als verds més simples.

Violeta de fulla

Una de les notes verdes més clàssiques i més sofisticades. Diferent de la flor de violeta — més fresca, més herbàcia, amb un punt gairebé mentolat. Va aparèixer en alguns dels perfums més icònics del segle XX i està tornant en les formulacions més modernes.

El perfum verd com a segell d'identitat

Hi ha alguna cosa en els perfums verds que els fa especialment adequats com a signatura olfactiva personal.

Són fragancies que no tothom tria — cosa que les fa més distintives. Que generen curiositat — perquè no s'assemblen a res del que porta la majoria. Que fan olor d'alguna cosa real — i això, en perfumeria, val cada vegada més.

Per al final de l'estiu — quan la calor comença a perdre intensitat i l'ambient canvia de textura — els verds encaixen perfectament. Són prou frescos per als últims dies de calor i prou complexos per acompanyar la transició cap a alguna cosa diferent.

La tendència més honesta de la temporada.

els perfums verds