El cedre és la nota amaderada més neta, més seca i més universalment present en la perfumeria. No té la cremositat del sàndal ni la complexitat del vetiver —el cedre és directe, elegant i modern. I per això està a la base de milers de fragàncies, des dels frescor més lleugers fins als orientals més densos.
Els cedres de la perfumeria
- Cedre de l'Atlàs (Cedrus atlantica): cultivat al nord d'Àfrica. Sec, lleugerament balsàmic, amb un toc polsós i elegant. És el cedre de referència en perfumeria d'alta gamma.
- Cedre de Virgínia (Juniperus virginiana): més fresc, gairebé afruitat, amb notes lleugerament cítriques. Molt usat en colònies i fougère masculins.
- Cedre de l'Himàlaia: balsàmic, gairebé resinós. Més càlid que els altres cedres.
- Iso E Super: no és cedre natural sinó una molècula sintètica amb notes cedròniques i encensades. Molt coneguda des de Fahrenheit de Dior (1988) i Molecule 01. La seva característica més fascinant és que en moltes persones no es percep conscientment però actua com a amplificador de les altres notes.
Per què el cedre és tan versàtil
El cedre no domina, acompanya. Dona estructura a les composicions, allarga la durada i aporta aquesta sensació de netedat elegant que està present en molts perfums d’èxit. És el "vestit ben tallat" de la perfumeria —no crida l’atenció sobre si mateix però fa que tot el que l’envolta quedi millor.
El cedre en els clàssics
Fahrenheit de Dior va construir la seva identitat sobre el cedre i la gasolina (Iso E Super). Terre d'Hermès té el cedre com a columna vertebral. La majoria dels fougères masculins clàssics l’utilitzen com a ancla. I en la perfumeria de nínxol moderna, el cedre com a protagonista ha generat obres mestres minimalistes de gran impacte.
0 comentaris