El pachuli és la nota més divisiva de tota la perfumeria. Hi ha gent que l’adora i gent que el detesta amb passió. Normalment, qui el detesta mai no ha olorat un bon pachuli —només el pachuli barat i pesat dels anys 70 que el va convertir en sinònim d’hippie i pols. El pachuli de qualitat és una de les notes més riques, més versàtils i més fascinants de la perfumeria.
Què és el pachuli
El pachuli (Pogostemon cablin) és una planta de la família de les mentes originària del Sud-est Asiàtic. El seu oli essencial s’extreu de les fulles seques mitjançant destil·lació amb vapor. La qualitat varia enormement segons l’origen i el mètode d’extracció: el pachuli d’Indonèsia (especialment de Sumatra) és el més valorat.
Com envelleix el pachuli
El pachuli és una de les poques notes de perfumeria que millora amb el temps —com un bon vi. El pachuli fresc pot ser aspre, “verd” i lleugerament medicinal. Amb els anys es torna més suau, més càlid, més fosc i enormement ric. Alguns perfumistes guarden pachuli envellit de 10, 20 o fins i tot 30 anys per usar-lo en les seves creacions més especials.
Els perfils del pachuli
- Pachuli terros: el més clàssic. Fosc, humit, gairebé com terra mullada. El pachuli dels 70.
- Pachuli dolç: combinat amb vainilla o tonka, es torna càlid i gourmand. Molt més accessible.
- Pachuli floral: amb rosa o peònia, el pachuli es torna sofisticat i femení. Aquesta combinació és el cor de molts xipres florals moderns.
- Pachuli fruitat: amb fruits vermells o préssec, dóna resultats moderns i vibrants.
El pachuli en els grans clàssics
Angel de Mugler va convertir el pachuli en protagonista absolut d’un gourmand i va canviar la perfumeria per sempre. Black de Bulgari. Hypnôtic Poison de Dior. La Rose de Rosine. El pachuli és al cor de molts perfums que no “fan olor de pachuli” —està treballant en silenci, donant profunditat i fixació.
0 comentaris