Els 10 olors primaris que percep l'olfacte humà

Hi ha 10 tipus d'olors primàries: afruitada, cítrica, floral, mentolada, dolça, fumada, llenyosa o resinosa, química, acre i podrida. És la classificació que va proposar un estudi publicat a la revista científica PLOS One i, tot i que l'olfacte humà distingeix moltíssims més matisos, gairebé qualsevol olor amb què et trobes cada dia encaixa en una d'aquestes deu categories o en una barreja de diverses. Aquí tens cadascuna amb exemples quotidians, quines olors resulten agradables i quines no, d'on surt la idea de les 7 olors primàries i com tot això es tradueix en les famílies olfactives del perfum.

Què són les olors primàries i com les percebem

L'olfacte funciona per combinacions. Al nas tenim uns 400 tipus de receptors olfactius i cada molècula aromàtica n'activa diversos alhora, amb intensitats diferents. El cervell llegeix aquesta combinació com un codi i la interpreta com a «olor de llimona» o «olor de fum». Per això les olors primàries no funcionen igual que els colors primaris: no hi ha tres o quatre olors bàsiques que, barrejades, donin lloc a totes les altres.

El que sí que existeix són categories que ens ajuden a ordenar el que olorem. Els investigadors de l'estudi de PLOS One van partir d'un atles amb prop de 150 substàncies oloroses, descrites per centenars de persones amb un vocabulari de gairebé 150 termes («dolç», «de fusta», «de podrit»…), i van buscar quines descripcions apareixien juntes una vegada i una altra. El resultat van ser 10 grups que resumeixen molt bé la manera com parlem de les olors.

Els 10 tipus d'olors, amb exemples

Per a cada tipus d'olor tens exemples fàcils de reconèixer i, quan té sentit, la família de perfum on sol aparèixer. Si busques 10 exemples del sentit de l'olfacte per a classe o per entrenar el nas, aquesta llista et serveix tal qual.

1. Afruitada

Les aromes de la fruita, llevat dels cítrics, que tenen grup propi. Pensa en una poma acabada de tallar, un préssec madur, una pera o un grapat de fruits vermells. En perfumeria és la base de la família afruitada i aporta notes sucoses i alegres, molt habituals en fragàncies femenines i d'estiu.

2. Cítrica

Llimona, taronja, mandarina, aranja i llima. Són olors fresques, espurnejants i molt fàcils d'identificar; a l'estudi original aquesta categoria apareix lligada sobretot a la llimona. És l'olor de sortida de la família cítrica i de moltes colònies fresques: el primer que notes en polvoritzar i el primer que s'evapora.

3. Floral

Rosa, gessamí, flor de taronger, espígol o lliri. A l'estudi aquesta categoria s'anomena «fragant», perquè reuneix les olors que associem a alguna cosa perfumada i agradable, i les flors en són l'exemple més clar. És el cor de la perfumeria: la família floral és la més àmplia i gairebé totes les fragàncies porten alguna flor a la composició.

4. Mentolada o refrescant

Menta, menta verda, eucaliptus, la pasta de dents o un caramel de menta. Produeixen una sensació de fred al nas encara que la temperatura no canviï. En perfum apareix a les fragàncies aromàtiques i fougère, al costat de l'espígol, el romaní o l'alfàbrega, sobretot en perfums masculins.

5. Dolça

Rica, càlida i cremosa: vainilla, xocolata, caramel, mel, un pastís acabat de sortir del forn o el cotó de sucre de la fira. És una de les olors que agraden de manera gairebé universal. En perfumeria defineix la família gourmand i aporta calidesa a molts perfums orientals.

6. Fumada o torrada

El fum de la llenya, el cafè torrat, el pa torrat o les crispetes. A l'estudi de PLOS One aquesta categoria es descriu precisament amb les crispetes: una olor de gra calent, torrat i una mica mantegós. En perfum trobes el seu costat fumat en notes com el bedoll, l'encens o el tabac, presents en fragàncies llenyoses i orientals intenses.

7. Llenyosa o resinosa

Un llapis acabat de fer punta, l'interior d'un armari de cedre, una pineda després de ploure, l'escorça d'un arbre o la resina que regalima pel tronc. Són olors seques, càlides i amb cos. En perfumeria formen la família llenyosa, amb notes de cedre, sàndal, vetiver o pachulí, i solen anar al fons de la fragància perquè duren molt a la pell.

8. Química

Alcohol, amoníac, lleixiu, benzina, dissolvent d'ungles o pintura fresca. Són olors sintètiques que relacionem amb la neteja, la indústria o els dissolvents. No formen una família de perfum, tot i que algunes fragàncies modernes juguen amb matisos metàl·lics o minerals que recorden de lluny aquesta categoria.

9. Acre o picant

Olors aspres que gairebé piquen al nas: l'all, la ceba crua, un llumí acabat d'encendre, el vinagre o un formatge molt curat. Si busques exemples d'olor acre, el vinagre i el llumí són els més clars. En perfumeria no s'utilitza com a tal, però espècies com el pebre negre o el clau comparteixen aquest punt punyent i donen caràcter a la família especiada.

10. Podrida o nauseabunda

Desagradables i penetrants: carn en mal estat, ous podrits, escombraries o aigua estancada. És l'olor que ens avisa que una cosa no s'ha de menjar. No té lloc en un perfum, tot i que en dosis mínimes algunes matèries primeres amb un fons animal ajuden que una flor com el gessamí resulti més carnosa i real.

Olors agradables i desagradables

Que una olor ens agradi o no depèn en part de la biologia i en part de l'experiència. Les olors dolces, florals, cítriques i afruitades solen agradar a gairebé tothom, mentre que les podrides i les acres provoquen rebuig perquè el cervell les associa a perill: menjar en mal estat, gasos o substàncies tòxiques.

Algunes de les olors agradables més citades:

• El pa acabat de fer i el cafè.
• La vainilla i la xocolata.
• La roba neta i el sabó.
• La terra molla després de la pluja.
• L'herba acabada de tallar.
• Les flors fresques, com la rosa o la flor de taronger.

I algunes de les olors desagradables més comunes:

• Els aliments en descomposició i les escombraries.
• Els ous podrits.
• L'olor de tabac fred.
• La suor rància.
• Els productes químics forts, com l'amoníac.

La cultura i els records pesen molt. L'olor de benzina, de cera o d'un formatge fort pot encantar una persona i fer fàstic a una altra, i una aroma lligada a un moment feliç es pot convertir en la teva preferida encara que objectivament no tingui res d'especial.

I les 7 olors primàries?

Abans de la classificació en 10 categories, la teoria més coneguda era la de les 7 olors primàries, proposada pel bioquímic britànic John Amoore. La seva idea, anomenada teoria estereoquímica, era que les molècules oloroses encaixen en els receptors del nas com una clau en un pany, i que la seva forma determina l'olor que percebem. Segons Amoore, totes les olors serien combinacions de set olors bàsiques:

• Camforada: com la càmfora o les boles de naftalina.
• Mesquera: càlida, animal i envolupant, com el mesc.
• Floral: com la rosa o el gessamí.
• Mentolada: com la menta.
• Etèria: lleugera i volàtil, com l'èter o alguns líquids de neteja.
• Picant o acre: com el vinagre.
• Pútrida: com els ous podrits.

La diferència amb la classificació de PLOS One és el mètode. Amoore va plantejar una hipòtesi sobre com funcionen els receptors: cinc de les seves olors dependrien de la forma de la molècula i les altres dues, la picant i la pútrida, de la seva càrrega elèctrica. L'estudi de les 10 categories no intenta explicar el mecanisme, sinó que analitza com descriu la gent olors reals i agrupa aquestes descripcions amb estadística. Avui sabem que l'olfacte és més complex que un pany amb set formes, però la llista d'Amoore continua sent una bona referència per entendre d'on ve la idea d'«olor primària».

De les olors primàries a les famílies olfactives del perfum

Les olors primàries descriuen el que percebem; les famílies olfactives ordenen els perfums. Una de les classificacions més conegudes és la roda de les fragàncies de Michael Edwards, que parteix de quatre grans famílies (floral, fresca, llenyosa i oriental) i les va subdividint. En el dia a dia de la perfumeria es treballa amb aquestes famílies:

• Cítrica: bergamota, llimona, mandarina i aranja. Perfums lluminosos i frescos, perfectes per a la calor. Guia de perfums cítrics · Veure perfums cítrics
• Floral: rosa, gessamí, flor de taronger i peònia. La família més àmplia, dels rams romàntics a les flors blanques més intenses. Guia de perfums florals · Veure perfums florals
• Llenyosa: cedre, sàndal, vetiver i pachulí. Elegant, seca i amb molta durada a la pell. Guia de perfums llenyosos · Veure perfums llenyosos
• Oriental: ambre, vainilla, espècies i resines. Càlida, sensual i intensa, ideal per a la nit i l'hivern. Guia de perfums orientals · Veure perfums orientals
• Aquàtica: notes marines i ozòniques que recorden el mar i l'aire lliure. Una frescor neta i lleugera. Guia de perfums aquàtics · Veure perfums aquàtics
• Especiada: pebre, canyella, cardamom i clau. Aporta calidesa i caràcter, i connecta directament amb l'olor acre. Guia de perfums especiats · Veure perfums especiats
• Fougère o aromàtica: espígol, gerani, molsa de roure i cumarina. L'estructura clàssica de la perfumeria masculina, amb la frescor mentolada de les herbes aromàtiques. Guia de perfums fougère · Veure perfums fougère
• Xipre: bergamota a la sortida, rosa o gessamí al cor i molsa de roure i pachulí al fons. Sofisticada i amb molt de caràcter. Guia de perfums xipre · Veure perfums xipre
• Gourmand: vainilla, caramel, xocolata i praliné. És l'olor dolça convertida en perfum. Guia de perfums gourmand · Veure perfums gourmand
• Afruitada: préssec, fruits vermells, pera i poma. Alegre, sucosa i desenfadada. Veure perfums afruitats

Si mai no has tingut clar quina família t'agrada, pensa en les olors quotidianes que més gaudeixes. Si t'encanta l'olor d'una taronja acabada de pelar, comença pels cítrics; si la vainilla et perd, prova els gourmand i els orientals; i si el teu és el bosc, aposta pels llenyosos.

Preguntes freqüents sobre les olors primàries

Quantes olors diferents pot distingir l'olfacte humà?

Una de les investigacions més citades va calcular que l'olfacte humà podria distingir més d'un bilió d'olors diferents, tot i que a la pràctica només en sabem anomenar una petita part. L'estudi de la revista PLOS One va agrupar totes aquestes aromes en 10 categories primàries.

Per què les olors desperten records amb tanta intensitat?

El bulb olfactiu està connectat directament amb l'amígdala i l'hipocamp, les regions del cervell vinculades a les emocions i la memòria. A diferència d'altres sentits, l'olfacte no passa abans pel tàlem, i per això una aroma pot despertar un record molt viu de manera instantània.

Quina relació hi ha entre les olors primàries i les famílies olfactives de la perfumeria?

Les famílies olfactives (cítrica, floral, llenyosa, oriental, fougère, xipre, gourmand…) agrupen els perfums segons les seves notes dominants. Se superposen amb les olors primàries, però responen a una mirada creativa i comercial, mentre que les 10 olors primàries són una classificació científica basada en com percebem i descrivim les aromes.

Quines són les olors més agradables per a l'ésser humà?

Les olors dolces com la vainilla o la xocolata, les florals com la rosa o la flor de taronger, els cítrics i les aromes lligades a la llar, com el pa acabat de fer, el cafè o la roba neta, són les que més agraden a gairebé totes les cultures. Tot i així, el gust per una olor depèn molt de l'experiència i els records de cada persona.

Quants tipus d'olors hi ha?

Segons l'estudi publicat a PLOS One, hi ha 10 tipus d'olors primàries: afruitada, cítrica, floral, mentolada, dolça, fumada, llenyosa, química, acre i podrida. La teoria clàssica de John Amoore parlava de 7 olors primàries: camforada, mesquera, floral, mentolada, etèria, picant i pútrida.