La schisandra (Schisandra chinensis) és una planta enfiladissa originària del nord de la Xina i Rússia, les baies de la qual són conegudes a la medicina xinesa com a «wu wei zi» — «el fruit dels cinc sabors», perquè són simultàniament dolces, àcides, salades, amargues i picants. Aquest perfil únic reflecteix la complexitat de la seva acció sobre l'organisme.
Schisandra com a adaptogen
La schisandra pertany al grup dels adaptògens — plantes que ajuden l'organisme a adaptar-se a situacions d'estrès sense estimular ni deprimir el sistema nerviós. Juntament amb l'ashwagandha i la bacopa, és un dels adaptògens més estudiats.
La seva acció adaptogènica es deu principalment als lignans schisandrines, que modulen l'eix HPA (hipotàlem-hipòfisi-suprarenal) — el sistema de resposta a l'estrès.
Per a què serveix la schisandra
- Rendiment físic: estudis en esportistes mostren millora en la resistència i reducció del temps de recuperació
- Funció hepàtica: els lignans de la schisandra tenen demostrada activitat hepatoprotectora — protegeixen el fetge del dany oxidatiu i milloren la detoxificació
- Atenció i concentració: millora la precisió i el temps de reacció en tasques que requereixen atenció sostinguda
- Energia sense estimulació: augmenta la resistència a la fatiga sense l'efecte estimulant de la cafeïna
Schisandra i el fetge
És un dels pocs adaptògens amb evidència sòlida sobre la funció hepàtica. S'usa a la medicina xinesa des de fa segles per tractar malalties del fetge, i estudis moderns confirmen l'activitat de les schisandrines sobre els enzims hepàtics.
Com prendre schisandra
En extracte estandarditzat (2–9% schisandrines), les dosis més usades estan entre 500 i 2000 mg. Es pot prendre al matí — no produeix somnolència — i funciona millor amb un ús continuat de 4–8 setmanes.
0 comentaris